Al llarg dels últims anys, els taxis 'pirata' han augmentat considerablement la seva activitat a Barcelona, provocant el rebuig i indignació del gremi taxista que, desemparat davant la indulgència de les autoritats, lluita desesperadament per erradicar-ne la pràctica.
Solen anar de dos en dos. Mentre el conductor dóna voltes i més voltes amb el cotxe al voltant del port, l’estació, l’aeroport o l’hotel, el copilot es passeja entre els possibles clients “tirant-los la canya”, oferint-los els seus serveis. Sempre, però, han d’estar a l’aguait, vigilant que no els controli la policia perquè saben que no tenen la llicència i que allò que estan fent és il•legal. Aquest és el modus operandi més habitual dels anomenats taxis “pirata”, una activitat il•legal que al llarg dels últims anys, a causa de la crisi, ha multiplicat la seva pràctica a Barcelona i ha arribat a convertir-se en un dels fronts més importants de la guerra que enfronta taxistes i formes d’intrusió a la professió. Els coneguts com a taxistes “pirata”, homes i dones sense autorització, permís o garantia que s’ofereixen per al transport de persones -normalment turistes o estrangers- en vehicles particulars, “roben” clients, rutes, temps i diners als taxistes amb llicència que, cansats de la situació i perplexes davant la indulgència de les autoritats, han decidit organitzar-se i emprendre accions per intentar erradicar-ne la pràctica. Tot i això, no és fàcil posar-se d’acord i, malgrat les reunions amb el sindicat, finalment s’ha acabat optant per les accions individuals, que van des de penjar cartells de denúncia als vehicles fins a d’altres menys ètiques i més desesperades, com punxar les rodes dels taxis “pirata”. Sandra Lòpez, que exerceix la professió des de fa tres anys, no dubta, com la resta dels seus companys, en alçar la veu i denunciar que “tant la Guàrdia Urbana com els Mossos d’Esquadra saben on localitzar-los, saben on capten la gent i no fan res per evitar-ho. A més, quan nosaltres intentem increpar-los perquè se’n vagin i ens deixin treballar, llavors sí que ve la policia però per cridar-nos l’atenció a nosaltres, no a ells (...). És una situació que si va a més es convertirà en un greu problema que ens afectarà a tots”. Lluís Berbel, president del Sindicat de Taxistes de Catalunya (STAC), afirma “els que hem de fer de policies som nosaltres”. El seu mètode és senzill, controlen els taxis “pirata”, n’apunten les matrícules i els denuncien a les autoritats. La majoria de vegades però, aquestes denúncies no tenen l’efecte esperat ja que “no és un delicte penal sinó administratiu” i, per tant, no es procedeix a la detenció de l’individu sinó que se li imposa una sanció econòmica qualificada d’"insuficient” pel col•lectiu de taxistes de Barcelona. Volen que se’ls prengui seriosament, que es creï un departament a la Guàrdia Urbana especialment dedicat a investigar i resoldre el problema i que s’ensenyi, a tots els membres del cos, quina és la millor manera d’actuació davant aquestes situacions. Volen sentir-se escoltats i protegits per una policia que els deixa de banda perquè considera que “hi ha molts delictes més greus”, segons les paraules d’un dels membres del cos de la Guàrdia Urbana del Districte de l’Eixample. Per la seva banda, l’autoritat defensa la seva actuació argumentat que “la detenció dels taxistes pirata és molt complicada, perquè hem d’enxampar-los in situ, és a dir, amb els clients dins el taxi i en el moment just que s’efectua el pagament del servei. Per tant, per a dur a terme aquest tipus d’operació sempre han d’anar vestits de paisà”. A més, en la majoria d’ocasions, com que els taxistes “pirata” ja saben a què s’enfronten si els enxampa la policia, prevenen els clients, i els demanen que si l’autoritat els intercedeix, no dubtin en afirmar que el conductor del vehicle és un amic o familiar que s’ha ofert a portar-los. Davant aquesta situació la policia queda indefensa i no té més remei que deixar marxar sense càrrecs el sospitós. És evident, doncs, que ens trobem, probablement, davant d'un error de classificació del delicte ja que sí que es tracta d'un delicte greu que, a més, afecta tot un gremi de la capital catalana. Per als taxistes la situació s’està tornant insostenible i, tot i que no es cansen de lluitar, saben que el triomf de la justícia és encara molt llunyà.
Solen anar de dos en dos. Mentre el conductor dóna voltes i més voltes amb el cotxe al voltant del port, l’estació, l’aeroport o l’hotel, el copilot es passeja entre els possibles clients “tirant-los la canya”, oferint-los els seus serveis. Sempre, però, han d’estar a l’aguait, vigilant que no els controli la policia perquè saben que no tenen la llicència i que allò que estan fent és il•legal. Aquest és el modus operandi més habitual dels anomenats taxis “pirata”, una activitat il•legal que al llarg dels últims anys, a causa de la crisi, ha multiplicat la seva pràctica a Barcelona i ha arribat a convertir-se en un dels fronts més importants de la guerra que enfronta taxistes i formes d’intrusió a la professió. Els coneguts com a taxistes “pirata”, homes i dones sense autorització, permís o garantia que s’ofereixen per al transport de persones -normalment turistes o estrangers- en vehicles particulars, “roben” clients, rutes, temps i diners als taxistes amb llicència que, cansats de la situació i perplexes davant la indulgència de les autoritats, han decidit organitzar-se i emprendre accions per intentar erradicar-ne la pràctica. Tot i això, no és fàcil posar-se d’acord i, malgrat les reunions amb el sindicat, finalment s’ha acabat optant per les accions individuals, que van des de penjar cartells de denúncia als vehicles fins a d’altres menys ètiques i més desesperades, com punxar les rodes dels taxis “pirata”. Sandra Lòpez, que exerceix la professió des de fa tres anys, no dubta, com la resta dels seus companys, en alçar la veu i denunciar que “tant la Guàrdia Urbana com els Mossos d’Esquadra saben on localitzar-los, saben on capten la gent i no fan res per evitar-ho. A més, quan nosaltres intentem increpar-los perquè se’n vagin i ens deixin treballar, llavors sí que ve la policia però per cridar-nos l’atenció a nosaltres, no a ells (...). És una situació que si va a més es convertirà en un greu problema que ens afectarà a tots”. Lluís Berbel, president del Sindicat de Taxistes de Catalunya (STAC), afirma “els que hem de fer de policies som nosaltres”. El seu mètode és senzill, controlen els taxis “pirata”, n’apunten les matrícules i els denuncien a les autoritats. La majoria de vegades però, aquestes denúncies no tenen l’efecte esperat ja que “no és un delicte penal sinó administratiu” i, per tant, no es procedeix a la detenció de l’individu sinó que se li imposa una sanció econòmica qualificada d’"insuficient” pel col•lectiu de taxistes de Barcelona. Volen que se’ls prengui seriosament, que es creï un departament a la Guàrdia Urbana especialment dedicat a investigar i resoldre el problema i que s’ensenyi, a tots els membres del cos, quina és la millor manera d’actuació davant aquestes situacions. Volen sentir-se escoltats i protegits per una policia que els deixa de banda perquè considera que “hi ha molts delictes més greus”, segons les paraules d’un dels membres del cos de la Guàrdia Urbana del Districte de l’Eixample. Per la seva banda, l’autoritat defensa la seva actuació argumentat que “la detenció dels taxistes pirata és molt complicada, perquè hem d’enxampar-los in situ, és a dir, amb els clients dins el taxi i en el moment just que s’efectua el pagament del servei. Per tant, per a dur a terme aquest tipus d’operació sempre han d’anar vestits de paisà”. A més, en la majoria d’ocasions, com que els taxistes “pirata” ja saben a què s’enfronten si els enxampa la policia, prevenen els clients, i els demanen que si l’autoritat els intercedeix, no dubtin en afirmar que el conductor del vehicle és un amic o familiar que s’ha ofert a portar-los. Davant aquesta situació la policia queda indefensa i no té més remei que deixar marxar sense càrrecs el sospitós. És evident, doncs, que ens trobem, probablement, davant d'un error de classificació del delicte ja que sí que es tracta d'un delicte greu que, a més, afecta tot un gremi de la capital catalana. Per als taxistes la situació s’està tornant insostenible i, tot i que no es cansen de lluitar, saben que el triomf de la justícia és encara molt llunyà.
Fotografia: Romina
